PARRÒQUIA DEL COR DE MARIA
Santuari-Parròquia
El Santuari de l’Immaculat Cor de Maria de Barce¬lona és atès espiritualment pels Pares Claretians, Missioners Fills de l’Im¬maculat Cor de Maria.
UNES DADES IMPORTANTS
La primera pedra d’aquest Santuari del Cor de Maria fou col•locada el dia 7 d’a¬bril de 1904, cinquantè aniversari de la definició dogmàtica de la Immaculada Concepció de Maria. En fou el promotor el claretià P. Joan Melé.
L’església fou inaugurada l’any 1913 i consagrada el mes d’octubre de 1940. La cúpula es va acabar el mes de febrer de 1941.
El dia 8 d’octubre de 1944 va ser coro¬nada canònicament la imatge del Cor de Maria.
L’església ha sofert els efectes destruc¬tors de la persecució religiosa.
- L’any 1909 l’església va ser cremada.
- L’any 1936 va sofrir molts desperfectes.
- L’any 1972, el santuari esdevingué parròquia
ELS ARQUITECTES
L’església és obra del conegut arquitecte Joan Martorell i Montells, que va morir sense poder veure acabada la seva obra. És el mateix arquitecte de l’església de les Saleses del passeig de sant Joan i la dels Jesuïtes del carrer Casp.
La cúpula data del 1941 i és obra de l’arquitecte Joan Bergós.
ESTRUCTURA I ESTIL
La façana, d’estil mudèjar, fa 33 m d’amplada. Té tres cossos: el centre i dues torres octogonals. El portal és d’inspiració romànica. L’any 1936, la imatge del Cor de Maria del timpà va restar il·lesa malgrat els atacs de què fou objecte l’església. A la façana encara es poden veure els impactes de dues canonades.
És remarcable la rosassa que hi ha al centre de la façana.
La planta és de creu llatina. La nau central fa 12 m d’amplada (24 m al creuer) i 23 m d’altura fins a les voltes. La cúpula fa 14 m de diàmetre i 43 m d’altura.
La capella del P Claret es deu al zel claretià del P Salvador Vilarrubias. És dels anys quaranta.
LES DUES IMATGES DEL COR DE MARIA
La imatge que presideix l’església és obra de l’escultor Rius. La Mare de Déu duu el Nen Jesús a la falda. Està posada sobre un tron daurat i giratori. Fou coronada canònicament el dia 8 d’octubre de 1944.
La segona imatge del Cor de Maria és la que corona la cúpula. És una reproducció de la imatge bizantina que fou cremada durant la Setmana Tràgica de 1909. Fa 4 metres d’altura. Té unes incrustacions de mosaic venecià.
ELS VITRALLS
A l’església hi ha tres grans rosasses: les dues del transsepte i la de la façana principal. Cal remarcar que les del transsepte van resistir les flames del 1909 i es conserven, doncs, intactes des del temps de la seva construcció. La de la façana principal fou devorada pel foc i reconstruïda posteriorment. La rosassa de la façana forma l’estrella de David. El colom del centre representa l’Esperit Sant. Al voltant hi ha els dotze fruits de l’Esperit.
El vitralls de sobre les tribunes del creuer recorden sants i personatges que s’han distingit en la devoció al Cor de Maria. Els de l’esquerra representen i sant Antoni M. Claret, sant Lluc i sant Josep. A continuació trobem santa Miquela del Santíssim Sagrament, sant Pius X, sant Francesc de Sales, sant Bernat i sant Bernardí de Siena. A la dreta hi ha sant Joan Eudes, sant Joan Evangelista i sant Pau. I tot seguit santa Bernardeta Soubirous, Pius XII, sant Lluís M. Grignion de Montfort, Pius VII i Pius IX.
A l’entrada, damunt les dues portes laterals, hi ha Mn. Cinto Verdaguer i el P Jaume Clotet Aquests vitralls daten de la renovació promoguda pel P Josep M. Solé, a la fi dels anys cinquanta.
Als vitralls del costat dels contraforts hi ha representades les invocacions de la lletania lauretana.
Els vitralls de la cúpula reprodueixen els santuaris principals dedicats al Cor de Maria arreu del món: Barcelona, Roma, Bilbao, Madrid, Saragossa, Xile, Brasil, Colòmbia, Perú, Estats Units, França, Portugal, Uruguai, Anglaterra, Panamà, Alemanya, Japó, Guinea Equatorial, Argentina, Mèxic.
A la capella de sant Antoni M. Claret, darrere el presbiteri, trobem uns vitralls que fan referència a escenes de la vida del Sant:
- Claret, de jovenet, davant el sagrari, a Sallent.
- Enmig de resplendors dient la missa a Santa Eugènia de Berga.
- A Vilafranca del Penedès, assisteix uns condemnats a mort.
- A l’Escorial, de nit, neteja l’església.
- La nit de Nadal rep el Nen Jesús de mans de la Verge.
- A la Granja, el Senyor li fa la gràcia de conservar les espècies sacramentals.
- A Vic, sent una veu que li diu: “Vés a Roma”.
- Mor a Fontfreda (França).
Els vitralls del cambril ens recorden:
- La fundació dels Missioners Claretians, a Vic.
- L’arxiconfraria del Cor de Maria de París.
- Pius IX lliura l’escapulari al P Xifré, general dels Claretians.
- La consagració del món al Cor de Maria pel papa Pius XII.
- El bisbe Modrego consagra la diòcesi de Barcelona al Cor de Maria.
- La visita domiciliària. Pia unió de Sufragis.
- La Veneració Perpètua al Santuari.
LES PINTURES
La petxina de l’absis de l’altar major s’inspira en les revelacions sobre el Cor de Maria rebudes per santa Gertrudis i pel B. P Hoyos: La Trinitat concentra els tres raigs de poder, saviesa i amor en Maria. Els nou cors d’àngels rodegen la Reina: els serafins, trons i querubins amb ales de vermell viu (amor); els àngels, els arcàngels, els principats, les dominacions, les virtuts i les potestats són figures estàtiques d’estil bizantí.
L’arc toral està decorat amb l’Anyell de Déu. De l’Anyell brollen, com fonts de gràcia, els set sagraments (dreta) i els set dons de l’Esperit Sant (esquerra).
A l’alçada del cambril, a l’esquerra, Pius XII consagra el món al Cor de Maria. A la dreta, hi ha sant Antoni M. Claret, fundador dels Claretians, amb els cofundadors: P Sala, Xifré, Clotet, Fàbrega i Vilaró, i el primer màrtir claretià, P Crusats.
Les pintures de la capella de sant Antoni M. Claret representen:
- El sant i els màrtirs claretians.
- Parlant als pares del Concili Vaticà.
- La consagració del món al Cor de Maria.
- El P Claret, predicador de l’Evangeli a Cuba.
- El P Claret, teixidor.
- El P Claret a Madrid.
La pintura de la paret del Sant Crist, a l’entrada de l’església, i les pintures de la volta de la capella del P Claret són obra del pintor Igualadí Llacuna.
L’ORGUE
L’orgue actual és un orgue de concert procedent de Narbona, i reemplaça el gran orgue de la casa Estadella que hi havia hagut abans de la guerra.
RELÍQUIES
A la capella del P Claret, al centre de l’altar, en un reliquiari en forma de creu, hi ha part duna costella de sant Antoni M. Claret. A les dues urnes de la paret s’exposen peces de roba i objectes del sant.
A l’altar de sant Josep podem veure el sepulcre del servent de Déu P. Jaume Clotet, que durant molts anys va ser superior de la comunitat claretiana del convent de Gràcia. Té introduïda la causa de beatificació.
